Ira Levin
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 agost 1929 Bronx (Nova York) |
Mort | 12 novembre 2007 (78 anys) Manhattan (Nova York) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Formació | Universitat de Nova York Horace Mann School Universitat Drake |
Activitat | |
Ocupació | guionista, escriptor de ciència-ficció, escriptor, novel·lista, lletrista |
Activitat | 1949 - |
Gènere | Ficció especulativa |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Lloc web | iralevin.org |
|
Ira Marvin Levin (Nova York, 27 d'agost de 1929 - Nova York, 12 de novembre de 2007) va ser un novel·lista, dramaturg i compositor jueu-nord-americà. Les seves obres més populars són les novel·les A Kiss Before Dying (1953), Rosemary's Baby (1967), The Stepford Wives (1972), This Perfect Day (1970) i The Boys from Brazil (1976), així com l'obra Deathtrap. (1978). Moltes de les seves novel·les i obres de teatre han estat adaptades a pel·lícules d'èxit.
Primers anys de vida
[modifica]Levin va néixer el 27 d'agost de 1929 a la ciutat de Nova York, el barri de Manhattan. Va créixer tant a Manhattan com al Bronx.[1] El seu pare, Charles, era importador de joguines. Levin es va educar a l'escola privada Horace Mann de Nova York. Durant la seva joventut, se'l va descriure com "un simpàtic noi jueu de Nova York".[2] Va assistir a la Drake University a Des Moines, Iowa de 1946 a 1948 i després a la Universitat de Nova York, on es va llicenciar en filosofia i anglès. Es va graduar el 1950. Va servir al Cos de Senyals de l'Exèrcit de 1953 a 1955.[3]
Vida professional
[modifica]Escriptura de guions
[modifica]Després de la universitat, Levin va escriure pel·lícules de formació i guions per a ràdio i televisió. El primer d'ells va ser "Leda's Portrait", per a l'espectacle radiofònic Lights Out el 1951.[3]
La primera obra de teatre produïda per Levin va ser No Time for Sergeants (adaptada de la novel·la de Mac Hyman), una comèdia sobre un hillbilly reclutat a la Força Aèria dels Estats Units. Va ser protagonitzada per Andy Griffith i va impulsar la seva carrera. L'obra va ser adaptada com a pel·lícula homònima, estrenada el 1958, i protagonitzada per Nick Adams. Més tard el concepte es v desenvolupar com una sèrie de comèdia de televisió de 1964 protagonitzada per Sammy Jackson. No Time for Sergeants es considera generalment la precursora de la sèrie Gomer Pyle, U.S.M.C..[4]
L'obra més coneguda de Levin és Deathtrap, que ostenta el rècord com a thriller de comèdia de més llarga durada a Broadway.[5] Levin va guanyar el seu segon premi Edgar amb aquesta obra. El 1982, es va adaptar en la pel·lícula Trampa mortal, protagonitzada per Christopher Reeve i Michael Caine.[3]
Novel·les
[modifica]La primera novel·la de Levin, A Kiss Before Dying (1953), va tenir una bona acollida i va guanyar el premi Edgar de 1954 a la millor primera novel·la. A Kiss Before Dying es va adaptar dues vegades com a pel·lícula del mateix nom, primer el 1956, traduïda al català com Un petó abans de morir, i de nou el 1991.[3]
La novel·la més coneguda de Levin és Rosemary's Baby, una història de terror sobre el satanisme actual i altres ocultismes, ambientada a l'Upper West Side de Manhattan. El 1968, va ser adaptada com La llavor del diable escrita i dirigida per Roman Polanski. Va ser protagonitzada per Mia Farrow i John Cassavetes. Ruth Gordon va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària per la seva actuació. Roman Polanski va ser nominat al millor guió adaptat.
Levin va dir el 2002,
« | (anglès) I feel guilty that 'Rosemary's Baby' led to The Exorcist, The Omen. A whole generation has been exposed, has more belief in Satan. I don't believe in Satan. And I feel that the strong fundamentalism we have would not be as strong if there hadn't been so many of these books [...] Of course, I didn't send back any of the royalty checks.[1] | (català) Em sento culpable que 'Rosemary's Baby' hagi portat a L'exorcista, La profecia. Tota una generació ha estat exposada, té més creença en Satanàs. No crec en Satanàs. I crec que el fonamentalisme fort que tenim no ho seria tan si no hi haguessin tants llibres d'aquests [...] Per descomptat, no vaig tornar cap dels xecs per drets d'autor. | » |
Altres novel·les de Levin que es van adaptar com a pel·lícules inclouen The Stepford Wives el 1975,[6] de nou el 2004.[7] Els nois del Brasil es va adaptar com a pel·lícula estrenada el 1978.
A la dècada de 1990, Levin va escriure dues novel·les considerades bestsellers: Sliver (1991), que va ser adaptada com a pel·lícula el 1993 per Phillip Noyce. Va ser protagonitzada per Sharon Stone, William Baldwin i Tom Berenger. El seu Son of Rosemary (1997) es va proposar com a seqüela de Rosemary's Baby, però no es va utilitzar en cap pel·lícula.
Stephen King ha descrit Ira Levin com el "rellotger suís" de les novel·les de suspens: "Cada novel·la que ha escrit ha estat una meravella de trama. És el rellotger suís de la novel·la de suspens; fa que la resta de nosaltres sembli com aquells rellotges de cinc dòlars que pots comprar a les drogueries de descompte."[8]
Vida personal
[modifica]Levin era un jueu ateu.[9]
Levin es va casar dues vegades, primer amb Gabrielle Aronsohn (del 1960 al 1968), amb qui va tenir tres fills, Adam, Jared i Nicholas, i més tard amb Phyllis Sugarman (morta el 2006). Va tenir quatre néts.[1]
Mort
[modifica]Levin va morir d'un atac de cor a la seva casa de Manhattan el 12 de novembre de 2007.[1][10]
Obres
[modifica]Novel·les
[modifica]- A Kiss Before Dying (1953)
- Rosemary's Baby (1967)
- This Perfect Day (1970) – guanyador el 1992 del Prometheus Hall of Fame Award
- The Stepford Wives (1972)
- The Boys from Brazil (1976)
- Sliver (1991)
- Son of Rosemary (1997)
Teatre
[modifica]- No Time for Sergeants (1956)
- Interlock (1958)
- Critic's Choice (1960)
- General Seeger (1962)
- Dr. Cook's Garden (1968)
- Veronica's Room (1974)
- Deathtrap (1978) – Nominació al Premi Tony a la millor obra
- Break a Leg: A Comedy in Two Acts (1979)
- Cantorial (1982)
- Footsteps (2003)
Musicals
[modifica]- Drat! The Cat! (1965) - lletrista i cançons
Adaptacions cinematogràfiques
[modifica]- Un petó abans de morir (1956)
- No Time for Sergeants (1958)
- Critic's Choice (1963)
- La llavor del diable (1968)
- The Stepford Wives (1975)
- Els nens del Brasil (1978)
- Trampa mortal (1982)
- A Kiss Before Dying (1991)
- Assetjada (1993)
- Footsteps (2003)
- Les dones perfectes (2004)
- Rosemary's Baby (minisèrie) (2014)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fox, Margalit «Ira Levin, of Rosemary's Baby, Dies at 78». The New York Times, 14-11-2007 [Consulta: 14 novembre 2007].
- ↑ Osgood, Kelsey. «The Banality of Evil: Rosemary’s Baby, the Miniseries | The American Reader». theamericanreader.com.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 , 15-11-2007 [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ Hugh Ruppersburg, The New Georgia Encyclopedia Companion to Georgia Literature, p. 220 (University of Georgia Press, 2007). ISBN 978-0-8203-2876-8
- ↑
- ↑ , 13-02-1975.
- ↑ , 11-06-2004.
- ↑ Leopold, Todd. «Babies, wives and Hitlers: 'Stepford Wives' writer Ira Levin, master of suspense». CNN, 10-06-2004.
- ↑ «The Most Cursed Hit Movie Ever Made». Vanity Fair, 01-06-2017.
- ↑ Thurber, Jon «Ira Levin, 78; his novels include 'Rosemary's Baby,' 'Stepford Wives'». , 14-11-2007.
Enllaços externs
[modifica]- Ira Levin a l'Internet Speculative Fiction Database
- Riggenbach, Jeff «Ira Levin and This Perfect Day». Mises Daily. Ludwig von Mises Institute, 02-12-2010.